jueves, 29 de octubre de 2009

Poema construït

Hem escollit un número i aquest número ens ha servit per anar a la biblioteca i començar a construïr un poema.
Jo m´hi he dirigit a la prestatgeria de contes, he contat fins a 10 i he agafat un llibre. L'he obert per la pàgina número 10 i he apuntat la frase que feia la possició 10. Aquest pas ho he fet durant una estona fins tenir apuntades diverses frases.
Amb aquestes frases he construït el meu poema, que es el següent:

Els vidres de les finestres cauen
aleshores, en silenci, un soroll.
-no res, va contestar, no res
rialleta del fantasma.

Tot seguit el Patufet va començar
a explorar un estel de mar.
Es desferma una gran tempesta
i tot s'ha d'oblidar.

En arribar a la botiga
el germà petit ha trobat.
Tovalló, plat i forquilla
i un petit molinet blanc.

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

Si fa córrer l'escombra,
conillets a amagar.
Amagats que seríem,
que no ens atraparà.

De nit si venia
ho fá sense avisar.
Darrera la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Poema de Maria Marçè Marsal

Refranys

  • Qui llengua té a Roma va.
  • Parlant la gent s'enten.
  • Qui s'espera es desespera.
  • Tal faràs t'el trobaràs.
  • Sense menjar no es pot viure.
  • Mars ventós i abril plujós tornen l'home rabiós.
  • Qui no s'arrisca no pisca.
  • No hi ha any sense refrany.
  • Qui presum té el cap ple de fum.
  • Geni i figura fins a la sepultura.
  • Qui menja sopes se les sap totes.
  • Qui canta a la taula i es pixa al llit no té el ceny gaire aixerit.
  • Dins del pot petit hi ha la bona confitura.
  • Qui t'entengui que et compri.
  • Qui vol pressumir ha de patir.

Definicions del Diccionari

Escoltar: Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc.
Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir.

Parlar: Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
Perorar en públic. Fer parlar algú, obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.

Escriure: Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats.
Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc.
Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú.
Compondre una obra literària, musical, etc.

Llegir: Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors.
Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc.

Imaginar: Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit.
Concebre, inventar alguna cosa. Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.

lunes, 26 de octubre de 2009

domingo, 25 de octubre de 2009

¿Qui ets tú? (primera verssió)


Ens coneixem desde fa molt de temps
i cada dia creixem una mica més.
Junts per la pinta passejem
formant unes ones lluents.

Som foscos, llargs i brillants
i amb el sol ens tornem més clars.
Pel carrer ens miren amb dessig
perquè sempre anem molt units.

De vegades anem agafats
sense deixar-nos escapar.
Observem el nostre voltant
i molts com nosaltres n’hi han.

Pel matí ens llevem despentinats
i sortim reflectits en el mirall.
Ens arreglen i ens posen bonics
per pasar un dia ben feliç.

jueves, 15 de octubre de 2009

Pa amb xocolata

Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.

El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.

Però no surt el compte
tant se val, que no res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.

Miquel Martí i Pol

E-PEDAGOGIA

Tal com comenta Jordi Vivancos en el seu blog tic->tac a l'entrada e-pedagogia, la tecnologia en l'educació ha canviat molt en aquests darrers anys. Han canviat les metodologies docents incorporant progressivament les noves tecnologies en l'educació, cosa que ha fet que s'introduïssin mètodes més innovadors (blogs, pàgines webs...).
Per concloure, en Jordi dona la seva opinió dient que els professionals de l'educació han d'aprofundir en la pedagogia de les TAC, es a dir en e-pedagogia.

miércoles, 14 de octubre de 2009

Recitació de poemes a classe

Una bona manera d'apendre un poema, es recitar-lo de tant en tant, ja que si això no es fa s'obliden.

Una mirada, un somriure, la postura del cos, poden ser mecanismes que hi podem trobar alhora d'escoltar o recitar un poema.

A l'aula hem observat que hi han diverses maneres de recitar poemes: sol o amb parella, amb el llibre o sense llibre, amb gestos o sense, etc.

He decidit esmentar uns quants poemes que els meus companys han recitat a classe. Els titols son:

- Peus freds

- Comtalla

- Tocant el cel