La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
Si fa córrer l'escombra,
conillets a amagar.
Amagats que seríem,
que no ens atraparà.
De nit si venia
ho fá sense avisar.
Darrera la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Poema de Maria Marçè Marsal
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario