Comunicació oral i escrita

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a travès de la paraula dita. Les societats tradicionals que no tenen escritura difonen la seva literatura a travès de la repetició dels textos i de les peces orals. La repetició és la clau per la conservació i difussió dels textos, per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altre.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procès d'improvisació.
Les 3 característiques que han de tenir les construccions de l'etnopoètica són:

• Ser expressades a travès de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic (la metàfora, el sentit figurat, la rima...)
• Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa.

• Permetre improvisar i inroduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.

Els missatges etnopoètics és donen en la comunicació diària entre les persones, i tenen diverses funcions:
- entretenir
- omplir el temps lliure
- educar
- donar normes
- criticar
- reforçar la identitat social i nacional
- cohesionar un grup
- crear lligams de solidaritat