Conclussions dels diferents llenguatges

LLenguatge qüotidià:

- és la manera mès fàcil per comunicar-se.
- és el més espontani de tots.
- utilitza les principals vies de comunicació.
- és el primer llenguatge que s'apren.
- és altruista.

Llenguatge publicitari:

- va dirigit a un públic seleccionat.
- per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
- busca resposta amb un temps determinat.
- és el llenguatge més persuasiu.

Llenguatge poètic:

- és el llenguatge que té més ritme.
- és el més estructurat de tots.
- té un doble sentit.

El debat sobre els diferents tipus de llenguatges

Hi han tres tipus de llenguatges:

• Publicitari
• Poètic
• Publicitari
  

A classe hem creat un debat (un debat és un diale entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió).
El debat estaba format per quatre grups:
- llenguatge publicitari
- llenguatge poètic
- llenguatge qúotidià
- els moderadors
El debat es compon de tres parts: l'inici, el nus i el dessenllaç.
El debat comença i els components del debat exposen les seves idees (manifestar a algú les teves idees), però mentre el debat s'endinsaba, ja no hi habia exposició, hi habia imposició (obligar a algú a creure una idea) al cap d'una bona estona, s'arribà a la conclusió final, tots els llenguatges és complementen, ja que tots tres tenen el mateix objectiu, és a dir, tots tres volen transmetre.
En el llenguatge intervenen l'emissor, el receptor i el canal.
La comunicació és vendre alguna cosa, ja sigui un coneixement, una informació o qualsevol altre cosa.

Comunicació oral i escrita

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a travès de la paraula dita. Les societats tradicionals que no tenen escritura difonen la seva literatura a travès de la repetició dels textos i de les peces orals. La repetició és la clau per la conservació i difussió dels textos, per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altre.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procès d'improvisació.
Les 3 característiques que han de tenir les construccions de l'etnopoètica són:

• Ser expressades a travès de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic (la metàfora, el sentit figurat, la rima...)
• Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa.

• Permetre improvisar i inroduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.

Els missatges etnopoètics és donen en la comunicació diària entre les persones, i tenen diverses funcions:
- entretenir
- omplir el temps lliure
- educar
- donar normes
- criticar
- reforçar la identitat social i nacional
- cohesionar un grup
- crear lligams de solidaritat

Qui sou vosaltres? (segona i final verssió)

Qui sou vosaltres...
que us coneixeu desde fa temps,
que cada dia creixeu una mica més
i tots junts formeu unes ones lluents?

Qui sou vosaltres...
que us miren amb desig,
perquè sempre aneu molt units
i una melena heu construït'

De vegades aneu agafats
sense deixar-vos escapar.
Sou foscos, llargs i brillantem podeu dir vosaltres qui sou...?

Les 3 belletes

L'oïda és molt tímida. Treballa quan vol i es deixa portar per uns estímuls inconscients, però ella tímida comes, no podria treballar si no fos per la seva amiga anomenada la memòria, sense ella l'oïda tindria un treball inútil. La memòria és queda amb les coses que més li enteresen i les més sorprenents. Ella és molt familiar i no li agrada ensenyar-se.
La veu li pertoca treure cap enfora lo que la memòria guarda. S'encarrega de comunicar als altres que ella existeix. Aparentment és la més surt de totes tres, encara que sigui la que més triga. Les altres dues tenen la feina de magatzem. La veu és la part més exterior del pensament, utilitza la paraula per exterioritzar allò que guarden.
La veu és una fabricació físisca, no és pot tocar, solament és pot escoltar, ja sigui per el seu to o per lo que diu. Ella necessita d'un cos per a la seva existència, aquest és l'aparell fonador. La veu no necessita a ningú que faci més soroll que ella, encara que pot anar acompanyada d'uns moviments. Aquests són els gestos de les mans. Les mans són molt importants per al acompanyament de la veu. Tenim possibilitats d'expressió amb les mans que no cal que la veu ho expliqui.
Aquestes tres belletes a travès de lo que han escoltat, guardat i explicat, transmitiran històries diferents o iguals de les que ja habien escoltat abans. Això significa que les persones són diferents i alhora d'explicar una història pot ser que s'expliqui igual o diferent que a una altre, é a dir, una mateixa història pot ser explicada i entesa de diverses formes.

JClic

A classe hem creat una activitat, amb el JClic, per treballar les fruites i les seves característiques. Aquesta activitat consisteix en relacionar les fruites amb el seu nom i amb el seu el color.
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/SusanaRequena/fruites.htm

El casament d'un llapis i d'una goma d'esborrar

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.



Miquel Desclot