DIEC I Enciclopèdia Catalana

significat paraules (diccionari i enciclopèdia)

paraules al diccionari

definicions paraules

Pitroig

Pitroig, no has pas vist un paradís tot verd'

on el meu cor, soliu, pensa que es perd

lluny de le boires de tardor

enmig d'un prat tot ple de flor?

El diccionari enciclopèdic en llenguatge poètic

El diccionari de l'enciclopèdic ja està aquí

i amb ell el segle XX.

Joan Carbonell va fer escola

editant la primera obra tota sola.

Aviat Joan Coromines ens va comunicar

15 nous volums per poder estudiar.

Jesús Giralt va continuar

fins que 24 volums va publicar.

Actualment tot el món en pot gaudir

fins i tot el cicle d'educcaió infantil.

Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana

Es va publicar al segle XX sota la direcció de Jordi Carbonell, la primera edició va ser entre 1965 i 1971 i després Joan Carreres a partir de l’any 1971. Van fer 15 volums fins al 1980.

Entre 1986 i 1989 es publicà una segona edició amb 24 volums, en aquest cas dirigida per Jesús Giralt, i des de 1998 es pot consultar l’edició electrònica “hiperenciclopedia” per internet.

El diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, la primera edició es va publicar al 1982, avalat per l’assessorament de l’institut d’estudis catalans.

La tercera edició va ser notablement actualitzada i ampliada a l’any 1983.

Aquest diccionari conté:

- 77174 entrades catalanes

- 154548 definicions

- 19481 expressions de llenguatge cientificotècnic i de la llengua comuna.

- 30068 exemples

Normalment les definicions porten accepcions i subaccepcions. També hi apareixen abreviatures per saber la matèria o especialitat d’una accepció.

Aquesta obra ha tingut en compte totes les grans obres anteriors del segle XX des de tots els punts de vista.

Conclussions dels diferents llenguatges

LLenguatge qüotidià:

- és la manera mès fàcil per comunicar-se.
- és el més espontani de tots.
- utilitza les principals vies de comunicació.
- és el primer llenguatge que s'apren.
- és altruista.

Llenguatge publicitari:

- va dirigit a un públic seleccionat.
- per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges.
- busca resposta amb un temps determinat.
- és el llenguatge més persuasiu.

Llenguatge poètic:

- és el llenguatge que té més ritme.
- és el més estructurat de tots.
- té un doble sentit.

El debat sobre els diferents tipus de llenguatges

Hi han tres tipus de llenguatges:

• Publicitari
• Poètic
• Publicitari
  

A classe hem creat un debat (un debat és un diale entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió).
El debat estaba format per quatre grups:
- llenguatge publicitari
- llenguatge poètic
- llenguatge qúotidià
- els moderadors
El debat es compon de tres parts: l'inici, el nus i el dessenllaç.
El debat comença i els components del debat exposen les seves idees (manifestar a algú les teves idees), però mentre el debat s'endinsaba, ja no hi habia exposició, hi habia imposició (obligar a algú a creure una idea) al cap d'una bona estona, s'arribà a la conclusió final, tots els llenguatges és complementen, ja que tots tres tenen el mateix objectiu, és a dir, tots tres volen transmetre.
En el llenguatge intervenen l'emissor, el receptor i el canal.
La comunicació és vendre alguna cosa, ja sigui un coneixement, una informació o qualsevol altre cosa.

Comunicació oral i escrita

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a travès de la paraula dita. Les societats tradicionals que no tenen escritura difonen la seva literatura a travès de la repetició dels textos i de les peces orals. La repetició és la clau per la conservació i difussió dels textos, per aquesta raó necessiten tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altre.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procès d'improvisació.
Les 3 característiques que han de tenir les construccions de l'etnopoètica són:

• Ser expressades a travès de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic (la metàfora, el sentit figurat, la rima...)
• Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa.

• Permetre improvisar i inroduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.

Els missatges etnopoètics és donen en la comunicació diària entre les persones, i tenen diverses funcions:
- entretenir
- omplir el temps lliure
- educar
- donar normes
- criticar
- reforçar la identitat social i nacional
- cohesionar un grup
- crear lligams de solidaritat

Qui sou vosaltres? (segona i final verssió)

Qui sou vosaltres...
que us coneixeu desde fa temps,
que cada dia creixeu una mica més
i tots junts formeu unes ones lluents?

Qui sou vosaltres...
que us miren amb desig,
perquè sempre aneu molt units
i una melena heu construït'

De vegades aneu agafats
sense deixar-vos escapar.
Sou foscos, llargs i brillantem podeu dir vosaltres qui sou...?

Les 3 belletes

L'oïda és molt tímida. Treballa quan vol i es deixa portar per uns estímuls inconscients, però ella tímida comes, no podria treballar si no fos per la seva amiga anomenada la memòria, sense ella l'oïda tindria un treball inútil. La memòria és queda amb les coses que més li enteresen i les més sorprenents. Ella és molt familiar i no li agrada ensenyar-se.
La veu li pertoca treure cap enfora lo que la memòria guarda. S'encarrega de comunicar als altres que ella existeix. Aparentment és la més surt de totes tres, encara que sigui la que més triga. Les altres dues tenen la feina de magatzem. La veu és la part més exterior del pensament, utilitza la paraula per exterioritzar allò que guarden.
La veu és una fabricació físisca, no és pot tocar, solament és pot escoltar, ja sigui per el seu to o per lo que diu. Ella necessita d'un cos per a la seva existència, aquest és l'aparell fonador. La veu no necessita a ningú que faci més soroll que ella, encara que pot anar acompanyada d'uns moviments. Aquests són els gestos de les mans. Les mans són molt importants per al acompanyament de la veu. Tenim possibilitats d'expressió amb les mans que no cal que la veu ho expliqui.
Aquestes tres belletes a travès de lo que han escoltat, guardat i explicat, transmitiran històries diferents o iguals de les que ja habien escoltat abans. Això significa que les persones són diferents i alhora d'explicar una història pot ser que s'expliqui igual o diferent que a una altre, é a dir, una mateixa història pot ser explicada i entesa de diverses formes.

El casament d'un llapis i d'una goma d'esborrar

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.



Miquel Desclot

Analisi d'un anunci

Poema construït

Hem escollit un número i aquest número ens ha servit per anar a la biblioteca i començar a construïr un poema.
Jo m´hi he dirigit a la prestatgeria de contes, he contat fins a 10 i he agafat un llibre. L'he obert per la pàgina número 10 i he apuntat la frase que feia la possició 10. Aquest pas ho he fet durant una estona fins tenir apuntades diverses frases.
Amb aquestes frases he construït el meu poema, que es el següent:

Els vidres de les finestres cauen
aleshores, en silenci, un soroll.
-no res, va contestar, no res
rialleta del fantasma.

Tot seguit el Patufet va començar
a explorar un estel de mar.
Es desferma una gran tempesta
i tot s'ha d'oblidar.

En arribar a la botiga
el germà petit ha trobat.
Tovalló, plat i forquilla
i un petit molinet blanc.

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

Si fa córrer l'escombra,
conillets a amagar.
Amagats que seríem,
que no ens atraparà.

De nit si venia
ho fá sense avisar.
Darrera la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Poema de Maria Marçè Marsal

Refranys

• Qui llengua té a Roma va.
• Parlant la gent s'enten.
• Qui s'espera es desespera.
• Tal faràs t'el trobaràs.
• Sense menjar no es pot viure.
• Mars ventós i abril plujós tornen l'home rabiós.
• Qui no s'arrisca no pisca.
• No hi ha any sense refrany.
• Qui presum té el cap ple de fum.
• Geni i figura fins a la sepultura.
• Qui menja sopes se les sap totes.
• Qui canta a la taula i es pixa al llit no té el ceny gaire aixerit.
• Dins del pot petit hi ha la bona confitura.
• Qui t'entengui que et compri.
• Qui vol pressumir ha de patir.

Definicions del Diccionari

Escoltar: Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc.
Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir.

Parlar: Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
Perorar en públic. Fer parlar algú, obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.

Escriure: Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats.
Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc.
Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú.
Compondre una obra literària, musical, etc.

Llegir: Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors.
Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc.

Imaginar: Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit.
Concebre, inventar alguna cosa. Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.

¿Qui ets tú? (primera verssió)

Ens coneixem desde fa molt de temps
i cada dia creixem una mica més.
Junts per la pinta passejem
formant unes ones lluents.

Som foscos, llargs i brillants
i amb el sol ens tornem més clars.
Pel carrer ens miren amb dessig
perquè sempre anem molt units.

De vegades anem agafats
sense deixar-nos escapar.
Observem el nostre voltant
i molts com nosaltres n’hi han.

Pel matí ens llevem despentinats
i sortim reflectits en el mirall.
Ens arreglen i ens posen bonics
per pasar un dia ben feliç.

Pa amb xocolata

Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.

El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.

Però no surt el compte
tant se val, que no res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.

Miquel Martí i Pol

Recitació de poemes a classe

Una bona manera d'apendre un poema, es recitar-lo de tant en tant, ja que si això no es fa s'obliden.

Una mirada, un somriure, la postura del cos, poden ser mecanismes que hi podem trobar alhora d'escoltar o recitar un poema.

A l'aula hem observat que hi han diverses maneres de recitar poemes: sol o amb parella, amb el llibre o sense llibre, amb gestos o sense, etc.

He decidit esmentar uns quants poemes que els meus companys han recitat a classe. Els titols son:

- Peus freds

- Comtalla

- Tocant el cel